dimecres, 30 de maig de 2007

esplais: Jugues? Aprens!

Avui en Carles Capdevila en l'apartat Pel darrera del diari Avui ens parla sobre els esplais, caus i moviments infantils...

Entusiasme sospitós

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.
Carles Capdevila / carles.capdevila@gmail.com

Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes dedissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I

tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.

Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 80. Dimecres, 30 de maig del 2007
Article a la web, versió en pdf.


Com diu ell "Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat", oi tant!! Segur que amb les ajudes de l'administració tal com ell explica, ja que hi han molt esplais que ni tan sols tenen locals per a realitzar les seves activitats per exemple, segur que podrem canviar el món, si més no ho intentem, i intentem fer personetes dels nens i nenes que són el futur de tots nosaltres, i més ara que fa més falta! Avui en dia els nens i nenes no saben conviure, ni compartir, ni tan sols se saben respectar entre ells, ara que hi han més diferències entre cultures i religions, i els pares i mares cada cop es preocupen menys i els hi presten menys atenció als seus fills i filles, ara és quan més importància tenen tots aquests moviments infantils.

Crec que tots i totes hauríem de participar en la nostra infància dins d'alguns d'aquests moviments, on les relacions amb altres nens i nenes fora de l'àmbit escolar ens enforteixen com a persones, aprenent a respectar-nos uns amb els altres sense importar el color de la pell, la religió o no, ser gras o grassa, i molts altres aspectes.

Jo vaig ser nen i monitor de l'esplai Moviment Infantil de Vilafranca (MIV), federat als Esplais Catalans (Esplac), i crec realment que he après moltíssimes coses de la vida que fora de l'esplai no ets tant receptiu a aprendre-les.

Espero que tots i totes hi reflexionem de la gran tasca que fan els monitors/es d'esplais i caps de caus.
I si no coneixíeu aquests tipus de moviments infantils i teniu fills i filles segur que podeu trobar un esplai o cau a prop i anar a preguntar que hi fan, i veure què s'hi cou amb els vostres propis ulls.

dimarts, 29 de maig de 2007

la família de Nicaragua

Fa dies que vull trucar a la meva família de Puerto Cabezas, Nicaragua. Vaig intentar-ho fa temps però no vaig aconseguir comunicar-me amb ells, tenia els seus números de "celulares" erronis.

Espero poder parlar aviat amb tota la família, amb el Francisco, el pare; l'Elba, la mare, i els seus fills i filles: la Slilma, en Larry, la Kanisha, la Cindy i en Panchu, el fill de la Cindy.

Les últimes notícies que tinc via messenger són que la Cindy ha tingut una nena!! i que en Francisco, a qui li diuen Chico, torna a treballar, ara a Managua, i s'hi està amb la petita Slilma. Tots plegats estan bé, en Larry segueix fent bastant el vago com sempre i la Kanisha em van dir havia anat a triomfar a Bluefields jugant a beisbol amb la sel·lecció de Puerto i ara forma part del grup de ball de Puerto Cabezas.

Us deixo aquí unes fotos de tots ells i elles, on també surten l'Esperanza, una noia encantadora que li agrada molt dansar, i també hi surt el René, un dels fills de la casa on va estar la Mireia, una de les companyes de viatge.

Perquè me'ls estimo i trobo a faltar tots aquells dies conviscuts a casa seva...


Podeu veure les fotos ampliades aquí.


el camí cap a nosaltres

D'aquí ben poc en Cesk Freixas treurà el seu segon disc anomenat "el camí cap a nosaltres", ja deu estar apunt de sortir. Si voleu sentir un parell de cançons del nou disc i encara no heu visitat la seva web, www.ceskfreixas.cat, on us les podeu descarregar, i aprofitant la descoberta d'una nova web anomenada box.net, on es poden pujar i compartir fitxers, incloc les dues cançons en el post.

Endavant Cesk!!
Una abraçada company!


divendres, 25 de maig de 2007

Per la Catalunya Nord



Els Pastorets de Vilafranca del Penedès hem estat a la Catalunya Nord, a Baho on s'ha cel·lebrat l'IDENTI'CAT, festa per la catalanitat. Ens han acollit molt bé i hem donat a conèixer el nostre ball per aquestes terres catalanes tan poc conegudes per molts de nosaltres.
Vull agraïr a tota la gent de Baho per la feina que estan fent, per recuperar els balls i cultura catalana en la Catalunya Nord.

Visca Aire Nou de Bao!
i Visca els Països Catalans!

Podeu trobar més informació a les webs d'Aire Nou de Bao i CatNord.

diumenge, 20 de maig de 2007

attenzione concentrazione ritmo e vitalità!

E attenzione concentrazione ritmo e vitalità
e attenzione concentrazione ritmo e vitalità

devo dare di gas voglio energia
metto carbone e follia
se mi rilasso collasso
mi manca l'aria e l'allegria e perciò

attenzione concentrazione ritmo è vitalità
attenzione concentrazione ritmo e vitalità

odio il pigiama e vedo rosso
se la terra mi chiama non posso
restare chiuso fra quattro mura
ho premura di vivere perciò

E attenzione concentrazione ritmo e vitalità
e attenzione concentrazione ritmo e vitalità

sto fermo un giro non passo dal via
piuttosto non gioco e vado via
fuori dal vaso fuori di testa
ho sempre un piede sul motore
devo dare di gas voglio energia
metto carbone e follia
se mi rilasso collasso
mi manca l'aria e l'allegria e perciò

attenzione concentrazione ritmo è vitalità
attenzione concentrazione ritmo è vitalità

devo dare di gas voglio energia
metto carbone e follia
se mi rilasso collasso
mi manca l'aria e l'allegria e perciò

attenzione concentrazione ritmo è vitalità
attenzione concentrazione ritmo è vitalità...
Beppeanna, de Bandabardò.

Il video del concerto di primo maggio, piazza San Giovanni, Roma:

dissabte, 12 de maig de 2007

la grande famiglia degli amici di Roma

Després dels fantàstics dies del pont de maig compartits amb els amics i amigues italians, aquí us deixo les fotos d'aquests dies de desconnexió i aprenentatge en mi mateix envers els altres.
Roma