dimecres, 30 de maig de 2007

esplais: Jugues? Aprens!

Avui en Carles Capdevila en l'apartat Pel darrera del diari Avui ens parla sobre els esplais, caus i moviments infantils...

Entusiasme sospitós

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.
Carles Capdevila / carles.capdevila@gmail.com

Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes dedissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I

tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.

Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 80. Dimecres, 30 de maig del 2007
Article a la web, versió en pdf.


Com diu ell "Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat", oi tant!! Segur que amb les ajudes de l'administració tal com ell explica, ja que hi han molt esplais que ni tan sols tenen locals per a realitzar les seves activitats per exemple, segur que podrem canviar el món, si més no ho intentem, i intentem fer personetes dels nens i nenes que són el futur de tots nosaltres, i més ara que fa més falta! Avui en dia els nens i nenes no saben conviure, ni compartir, ni tan sols se saben respectar entre ells, ara que hi han més diferències entre cultures i religions, i els pares i mares cada cop es preocupen menys i els hi presten menys atenció als seus fills i filles, ara és quan més importància tenen tots aquests moviments infantils.

Crec que tots i totes hauríem de participar en la nostra infància dins d'alguns d'aquests moviments, on les relacions amb altres nens i nenes fora de l'àmbit escolar ens enforteixen com a persones, aprenent a respectar-nos uns amb els altres sense importar el color de la pell, la religió o no, ser gras o grassa, i molts altres aspectes.

Jo vaig ser nen i monitor de l'esplai Moviment Infantil de Vilafranca (MIV), federat als Esplais Catalans (Esplac), i crec realment que he après moltíssimes coses de la vida que fora de l'esplai no ets tant receptiu a aprendre-les.

Espero que tots i totes hi reflexionem de la gran tasca que fan els monitors/es d'esplais i caps de caus.
I si no coneixíeu aquests tipus de moviments infantils i teniu fills i filles segur que podeu trobar un esplai o cau a prop i anar a preguntar que hi fan, i veure què s'hi cou amb els vostres propis ulls.